Mitja Marató de muntanya Montral

Avui era la primera cursa per muntanya de la temporada, aquestes primeres curses del calendari son per escalfar motors i sobretot anar provant tàctiques per anar practicant de cara a curses futures i també mes importants.

Passades les 9 del matí es dona el tret de sortida en una cursa de 21'6km. i el seu desnivell aproximat de 900+ trencacames, mes que l'any passat que també vaig assistir, em va agradar molt l'ambient i el lloc on transcorre entreno sovint per aquelles contrades i m'agrada divertir-me per aquests paratges, el meu entrenament no nomes es la obligació de tenir que entrenar dia a dia sinó que una motivació a l' esforç i força de superació, una millora del dia a dia per arribar el mes lluny possible amb les meves qualitats.

Es crea un grup capdavanter de 3 persones: en Jordi Pàmies que d’aquí el felicito si llegeix aquestes línies i sinó les llegeix també es una persona que admiro molt, et fa una ultra de 170km. i després et corre una mitja marató a ritmes ràpids, i una gran persona tot plegat. Després hi havia en Pablo Escamilla, no el coneixia i amb el dia d'avui que l'he conegut, he fet una amistat nova i es molt bona persona i esportista també, molt fort en les pujades!

Al cap d' un parell de km. s'escapa i decideixo anar a roda. Jordi Pàmies es queda darrere meu.

Cap al km. 7 se’m cauen en una baixada tècnica les ulleres que portava al cap sense posar, que per cert son les Eassun X-Light Sport unes ulleres molt lleugeres i que han anat molt be pel sol que hi havia... LES RECUPERO, no puc perdre aquesta joia! jeje continuo a roda d'en Pablo fins a la meitat de la cursa el km.10 (aquí faig un invent, es una cursa sense cap puntuació, popular, i per això esta per provar tàctiques com he dit anteriorment) em menjo un gel amb una mica d'aigua que em senta fatal, mal de panxa i ganes de vomitar però aguantant el ritme i intentant que en Pablo no marxi sol, finalment marxa sol i jo quedo darrere a 1 minut. Arriba el km. 17 veig en Jordi Pàmies, jo estic fos, queden 4k i pico... i que faig penso... penso en el vídeo de motivació de gegants... increïble la força que dona, va mikel continua endavant a tope no miris endarrere, en Jordi a 15 segons tota la estona i cada vegada estic mes fos, el gel que m'havia pres m'ha fet efecte contrari i no res a aguantar patint fins al final que entro a 9" davant d'en Jordi patint de mala manera i molt satisfet dels bons entrenaments que m'han permès aguantar el 'tipo' els últims km... entro a meta en un temps de 1h.58' ara a continuar millorant, ens veiem a les muntanyes.

Vull agrair al meu equip i sponsor Borges Trail, Ph-Quirogel que ens recupera amb les seves cremes, Eassun Spain que ens proporciona les ulleres mes lleugeres del món i a Rendiment-Race que ens rehidrata i recupera de l'esforç amb els seus recuperadors.